SOLEDAT

Feia poc més d’un mes que havien celebrat  el 63 aniversari del seu casament, amb els fills i néts. Tota una vida junts. S’estimaven i vivíem la il·lusió del dia a dia. Eren una mica grans, amb una salut delicada, però anàvem fent, seguint amb la vida quotidiana, ja que es tenien l'un a l'altra.  Ella era una gran cuinera i per les festes  reunia fills i néts a l’entorn d’una bona taula;  no l’espantava la feina i li agradava fer feliços als demés. Els diumenges gaudien anant a ballar i fen tertúlia amb amics i coneguts.

De sobte, un fort atac, dos dies a l’hospital i ella... se’n va anar. Sense ni temps d’acomiadar-se de ningú , sense adonar-se de l’enrenou.  El que tantes vegades havien comentat els dos , acabava de succeir. Ell trasbalsat, obnubilat  pel xoc, les visites , les trucades, el desenllaç dels esdeveniments, encara no era conscient del que havia passat.

Ara, que tot s’ha encalmat, es quan s’adona de la soledat que l’envolta. Aquella terrible soledat, d’una persona que viu sola, quan  sempre ha estat acompanyada, que estava acostumada a compartir els bons moments i els no tant bons, ara no té ningú al costat per explicar com es sent, tot el neguit que li bull per dintre.

Es veritat que té els fills no massa lluny. Cada dia el van a veure, a estar-se una estona fent-li companyia, ajudar-lo, a vegades ell és qui va a casa d’aquests, però després torna a la solitud de casa, la seva casa, la casa que tant feliços van ser amb la seva dona, companya i mare dels seus fills.

Sempre havia pensat que seria ell,  el primer que marxaria, tant per l’edat , com per la salut delicada del seu cor... però, no ... va ser ella...l’amor de la seva joventut i maduresa, la dona de la seva vida, qui se’n havia anat; d’un dia per l’altre, deixant-lo immers en  aquell dolor immens.

De dia mira el cel, aquell núvol blanc –pensa – segur que em mira des d’allà i em cuida. Les nits es fan eternes.  Aquells vespres llargs d’hivern que mai acaben de passar i la solitud de la nit, quan l’insomni s’apodera de la seva ment, la soledat es fa més viva que mai.  Aquell llit immens...  sovint, encara la sent com respira al costat. El pensament no s’atura, només desitja poder reunir-se amb ella molt aviat. Demà serà el seu aniversari, farà 90 anys, havien projectat fer una festa i celebrar-lo amb la família. Ara, demà, serà un dia com qualsevol altre, només ple de tristor i d’enyorança.   

 16/02/2015/