TERRA BERGUEDANA.
En la caminada de l’Ametlla de
Merola vam fotografiar l’església de Santa Maria de Merola situada al costat
del castell del mateix nom del qual només queden les restes d’algun edifici i
una paret, pur equilibri dels que no volen caure, de l’alta torre. Més cercant
dades ens vam adonar que havia unes restes més llunyanes de l’església de Santa
Maria de Merola antiga. Seguint la pista de terra, segons les indicacions de
Catalunya Romànica, en transcórrer uns quants quilometres vam arribar a cal
Sobirana, una masia també reconeguda dintre el llista de monuments de Puig Reig
i uns dos-cents metres enllà hem trobat
una pista que a peu ens permet visitar les ruïnes de l’església de Santa Maria
de Merola vella.
Santa Maria de Merola fou
església parroquial fins el segle XIX, que passa a ser sufragània de Sant Martí
de Puig-reig. Situada dins l’antic bisbat d’Urgell i comtat de Berga, fou
l’església parroquial de la Vall de Merola sota la influència del poderós
monestir de Santa Maria de Serrateix. A partir del segle XI formava part del
terme del veí castell de Merola.
L’església és la més
meridional del pagus del Berguedà, esmentada en l’acta de
consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 839, però
que cal considerar del final del segle X o del començament de XI.
Al 1050 fou jurat un testament d’un home anomenat Pere, que cedia el seu alou de la Vall de Merola i la seva vinya prop de l’Alzina, a
l'església de Santa Maria.
L’any 1187, en l’acta de
consagració de l’església veïna de Sant Miquel de Viver és esmentada com a
límit meridional.
El seu caràcter parroquial
quedà confirmat l’any 1312, en la visita al deganat del Berguedà i també l’any
1371 en pagar la dècima corresponent al bisbat d’Urgell.
Fins a començament del segle
XVI l’edifici romànic mantingué el seu culte, però ja sigui perquè amenaçava
ruïna i era incòmode anar-hi va edificar-se la nova església de Santa Maria de
Merola al lloc anomenat la Torre de Merola.
A aquest església foren
traslladades les relíquies de sant Crisantó i de Santa Dòria i l’església vella fou abandonada.
És difícil parla del que havia
estat aquesta església uns trossos de
murs de pedra polides disposades en fileres regulars. Una finestra a manera
d’espitllera rematada per una sola pedra que forma un petit arc de mig punt.
Pel cantó de tramuntana i no
gaire lluny queden dempeus algunes
parets d’un edifici que modernament va ser utilitzat com rectoria, bé que és
possible que corresponguin al que antigament fou residència dels monjos.
Sincerament restes oblidades
pel temps i pels humans. La seva importància ha desaparegut com els homes i
dones que van buscar la salvació assistint al seu culte i la seva pràctica
religiosa.
Cercant dades veig que hi ha
un batibull de dades entre aquesta església, la nova i la de Santa Maria de
Periques.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada