Tot era fosc, havia marxat la
llum i anava a les palpentes, era petit i estava espantat. Era de nit, s’havia
aixecat per anar al lavabo i de cop va marxar la llum, tot va quedar obscur. Va
intentar cridar però el crit no li sortia de la gola. Estava espantat, allà al
mig del passadís amb tanta foscor.
Va entrar a la habitació dels
pares , que era més a prop, ells
dormien, volia cridar la mare,
però ni li sortia cap so de la boca. Llavors va topar amb aquella roba,
lliscant i suau, de tacte molt agradable , que tant be el nen coneixia i si va
agafar ben fort, la va tibar i li va seguir fàcilment, però a més va fer seguir
la cadira on estava posada. El nen , la cadira i la bata de la mare van caure
per terra.
Els pares es van despertar amb el terrabastall,
van haver de buscar una llanterna per
saber que passava . Van trobar al petit
allà al terra sanglotant mig
entortolligat amb la bata de setí de la
mare i la cadira tombada.
02/11/2014/
Ai que tendra, la bata de la mare, ja era un bon referent, per no tenir por...
ResponEliminaPetonets, Anna.
Si, a les fosques, el nen al trobar la bata li va semblar que ja trobava la mare.
EliminaPetonets per tu, M. Roser.