SANT GUILLEM DE PRADA. PATRÓ DE LLÍVIA.

En una de les diverses sortides que realitzem en recerca d’esglésies principalment romàniques, però, sense deixar de costat les altres que també són patrimoni del poble creient. Les nostres passes ens van portar el quinze de juny a Llívia. Ens havíem assabentat de l’existència de l’ermita de Sant Guillem i la volíem fotografiar. 

L’ermita, segons en va dir una persona a qui van preguntar es troba en el parc de la Prada, molt proper, segurament les dades de mig quilòmetre són ben reals, del poble de Llívia una vegada passat el pont damunt del Segre.

 El lloc, ja des del principi ens va semblar privilegiat donada la seva planura i la quantitat d’herba verda que el cobria, a mes de la profusió d’arbreda al seu voltant. Un gran parc infantil i un lloc adequat per fer pícnic  i així aprofitar el convertir, en realitat la convivència de pares i fills, tan desgraciadament malmesa en aquets temps materialistes.   

Aleshores van saber que era el dia del patró de Llívia, Sant Guillem, i  aquest dia la petita església és oberta i es celebra una processó des de l’església de Nostra Senyora dels Àngels, on són guardades les relíquies del Sant fins l’ermita. Llavors la campana va començar a dringar anunciant l’arribada dels fidels. 

Pocs moments després sentíem el son de la banda que ens anuncià la presencia d’un grup de bastantes persones que en files a cada cantó del camí avançaven lentament. Unes vegades tocava la banda musical i quan els instruments emmudien les persones acompanyats cantaven els goigs del Sant patró de Llívia. Al final de la comitiva portant el reliquiari en braços desfilava el mossèn. 

Una cerimònia plena de respecte i fe. A les portes de l’esglesiola el mossèn oferí el reliquier a l’adoració dels fidels, mentre és llegien altre cop el goigs, i a finalment l’entrà en el temple.  

Rere l’església en una petita placeta poc minuts després sonava la cobla Manresa en una audició-ballada de sardanes. 

La llegenda diu que Guillem era un capellà o un estudiant que, des de Tolosa, anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia al segle XI. Emmalaltí en passar per Isòvol i, sentint-se morir, demanà per una capella dedicada a Sant Jaume el Major; anà a la capella d'un mas que hi era dedicada, Sant Jaume d'Alf (antic llogaret situat a l'actualment Mas Revellat, entre les poblacions All i Olopte i, després de pregar-hi, hi morí. 

Dos nobles de Llívia van recollir d’amagat el seu cos, sense el cap que queda a Sant Jaume d’Alf,  i en arribar a  la prada el van enterrar. En memòria seva és construí l’esglesiola. 

Sempre emociona vivament l’expressió del sentir religiós del poble en les celebracions pròpies de cada lloc.   

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.