NITS NOSTÀLGIQUES

Cada nit m’agafa la  nostàlgia. Quines nits més  nostàlgiques, sempre que recordo aquelles altres.  Asseguda  en  la gandula  de la meva terrassa, com em punyent els records d’aquelles altres nits, quan estàvem junts amb el Rafel. Havia passat molt temps però  encara no l’havia pogut oblidar. Ell va decidir  marxar amb l’altra, aquella dona jove , trenta anys menys  que ell , que ja rondava la seixantena; ella, més jove que la seva pròpia filla l’havia enlluernat  i se’l havia emportat. Ara ja feia dos anys que vivien junts.

Les càlides nits d’estiu solíem passar-les  a la terrassa fins passada la mitjanit, sota un cel estrellat,  fins allà arribava la brisa  del mar que refrescava l’ambient i el perfum del bosc proper, que delectava els sentits. Em deia que aquelles nits mai les oblidaria, que eren el millor regal de la vida . Jo encara continuo  gaudint-les, però en  solitud.

Demà serà diumenge, vindran la meva filla, el gendre i el nét, m’acompanyaran, no estaré sola, passarem un bon dia, però al vespre em tornaré a quedar sola amb els records.

Ara, aquestes nits,  que en son de llargues tota sola. Encara penso en ell, encara l’estimo, tot i la traïció, encara sento la seva pell sobre la meva., encara el  desitjo. M’he acostumat a la solitud, fins puc dir que m’agrada, però les nits, les càlides nits d’estiu,  no són iguals des que ell és fora de la meva vida.

 

08/07/2014/