L’Antònia encara no es creu el que li ha passat. Nerviosa intenta explicar-ho als mossos d’esquadra que ara són al seu pis i els costa de treure’n l’entrellat.
-
Calmis senyora, calmis i intenti dir-nos el que li
ha passat. Li han fet mal.
-
No, no, intenta explicar la dona. El jove ha estat
molt correcte i ben educat, però m’ha robat
Llavors una mica més calmada els explica la estranya història que ha viscut aquell
mati. Com quan van tocar el timbre ella va demanar qui hi havia, i el noi molt educat va dir que
venia a fer la revisió del butà. Ella el va deixar entrar, doncs realment
l’esperava, tenia la goma una mica vella . Llavors el jove ha mirat el butà ,
ha encès els focs i fins hi tot han fet
una bona xerradeta, com ella està una mica sola, poder conversar amb algú li
anava prou bé. Després el jove li ha demanat per anar al servei, on abans també
havia mirat l’escalfador d’aigua. La dona trastejava per la cuina sense
malfiar-me de res. Quan el noi ha tornat li ha dit que havia de marxar, que tot
estava correcte i que la goma de la bombona li vindrien a canviar l’endemà. El
que més m’ha estranyat –deia la dona- es que no em fes signar cap document ni
res, però com totes les coses canvien. Quan ja feia una bona estona que havia
marxat la dona ha entrat a la seva habitació i el cor li ha donat un tomb.
Estava regirada, no massa, però res estava com l’havia deixat al mati. Del
moneder n’havien desaparegut els diners, les joies que guardava en un calaix i
un sobre també amb diners, no eren enlloc. M’havien robat, aquell xicot tant eixerit i ben educat era un
lladre. No podia ser . A la dona li costava creure-ho.
Els mossos d’esquadra després d’escoltar la seva explicació li
van dir ,
-
Senyora Antònia, ja sap que els hi hem dit moltes
vegades que la gent que viu sola no es refiï de ningú ni deixin entrar cap
estrany a casa seva. Ara ens haurà de donar dates de com era aquest home, per
evitar altres possibles robatoris.
La dona mig plorosa vol intentar fer el que els mossos li
diuen, però no parava de donar-se cops al
cap, mentre deia baixet ... com es pot ser tant burra...tant tant burra!
03/04/2014
Quina pena, la senyora Antònia s'ha refiat del noi i encara no es creu que l'hagi pogut enganyar. No és burra, és bona persona...
ResponEliminaLa gent gran solen ser bones persones, tal com tu dius Silvia, i confiades, i hi ha un tipus de gent que sen aprofita. És ben trist que això passi.
EliminaPobre, és ben trist que s'aprofitin de la bona fe de les persones grans...I és clar com que són educats la gent se'n refia, és ben bé que les aparences enganyen!
ResponEliminaAi, com han canviat els "butaneros", tan famosos perquè tothom els carregava les infidelitats, he, he!
La muntanya de Queralt, després d'aquestes pluges, deu estar preciosa!
Petonets Anna.
Tens raó M. Roser, al gent gran sol ser de bona fer i confiada i no es malfia de ningú, a més aquests lladregots saben aprofitar-s e d'aquestes persones indefenses.
EliminaLa muntanya de Queralt i tot el berguedà està preciós ben regat per les darreres pluges.
Petonets de tornada