DESCOBRIMENT MACABRE

Feia estona que plovia, havia començat tot just acabar de dinar,  mentre caminaven sota aquella persistent plugeta l’Andreu i el Ferran anàvem parlant de les seves noves novietes, que s’havien quedat a casa, doncs a en aquella excursió només hi anàvem els del grup d’excursionisme. Als catorze anys tot es veu de color de rosa.

El cel plujos es veia cada vegada més fosc, grossos núvols corrien d’aquí cap allà, semblaven núvols de vent, però tot d’una van descarregar fort; plovia a bots i a barrals, no s’hi valien els impermeables ni els paraigües.

Van córrer cap a una casa abandonada que es trobava prop d’allà on passaven. Els monitors els van dir que no s’endinsessin  a la casa, doncs estava en molt mal estat, i que no prenguessin mal; es van refugiar en un cobert que la teulada encara aguantava. Feien llamps i trons i alguns estaven esporuguits fen pinya amb el monitor.

L’Andreu i el Ferran no van fer cas del que els havien dit  i van entrar a la casa a inspeccionar el que trobaven. Després de mirar per unes estances buides van arriba a una sala on hi havia uns vells mobles corcats i plens de pols, a la cuina unes lleixes buides; sobre els fogons un pot de llauna fumat, la llar de foc, on la xemeneia s’havia esfondrat un tros, encara s’albirava algun tronc sec. De sobte alguna cosa els va cridar l’atenció, cobert amb uns parracs  hi havia un cos inert, en avançat estat de descomposició, vaja que gairebé només hi havia ossos.

¾   Un mort –van cridar.

Cames ajudeu-me corrents cop als seus companys. Van avisar als monitors que hi havia una persona morta a dins la casa. Els monitors van entrar amb els nois cap al lloc dels fets. Realment semblaven els ossos d’una persona humana, a més uns vells parracs els cobrien. Van dir que no toquessin res.

¾   Segurament fa més d’un any que està mort

Van tornar tots al cobert, on tot eren comentaris. Com havia parat de ploure van continuar la caminada, era qüestió de tornar al poble com més aviat millor i donar part de la trobada. A més tots anaven xops i no era qüestió que es refredessin els nois.

Mentre caminaven, tots feien les seves cabòries, referents a la troballa;  si seria un assassinat;  un ajustament de contes;  una venjança per gelosia....
 

 Els dies següents de l’excursió hi va haver un gran moviment al poble degut a la trobada dels excursionistes, no es parlava de res més. Després de les pertinents investigacions es va concloure el descobriment de que es tractava d’un rodamón, un sense sostre, que malalt s’havia aixoplugat en aquell indret on li va sobrevenir la mort.

Els nois van ser els grans herois, van presumir del seu descobriment davant les seves noietes i moltes altres jovenetes del grup que els van admirar, ja que van durant uns quants dies van ser els protagonistes d’aquell afer.

 

29/04/2014/