L’església de Santa Elena de
Trejuvell és al bell mig del grup de cases que formen el petit poble de
Trejuvell, entre Espaén i la Guàrdia d’Ares.
L’accés amb vehicle és barrat
i el poble sembla oblidat tret d’alguna casa, el cuidat cementiri i mostres de
que la terra ha estat treballada o segada.
El poble de Trejuvell, també
surt escrit antigament com Tresjovell o Tresjovall. Poble situat en un replà
inclinat al vessant del Montcau, enlairat sobre la riba esquerra del riu de la
Guàrdia. Dues cases presenten grans balconades de fusta cobertes pel ràfec de
la teulada o per una teuladeta de doble vessant afegit a la façana. Bona part
de les cases estan abandonades.
La primera notícia coneguda de
la parròquia de Trasiuvelli data del
1085, en la convinença entre Arnau Dacó i el seu fill, Guillem Arnau,
ardiaca; aquest darrer concedeix les parròquies de Trejuvell i Gramós a la
muller del seu pare, Guilla, que li havien de ser retornades després de la mort
d’aquesta.
L’any 1250 o 1253 és
documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de
Foix, vescomte de Castellbó, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell
de Trejuvell. Segons el Spill...del
vescomtat de Castellbó, del principi del segle XVI, Trejuvell era inclòs a la
batllia de la Vall d’Aguilar del quarter de Castellbó.
La parròquia de Santa Elena de
Trejuvell apareix relacionada entre les parròquies del deganat de l’Urgellet
del bisbat d’Urgell visitades l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona.
Per bé que el temple per les
seves característiques tècniques i tipològiques hauria estat construït durant
la primera meitat del segle XI.
Durant la Guerra Civil 1936-39
l’església sofrí diversos desperfectes i perdé tot el mobiliari interior, entre
el qual destacaven un retaule de fusta policromada i diversos objectes
litúrgics, tots ells cremats davant l’església.
L'edifici és d'una sola nau,
coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal precedit
d’un espai presbiteral; actualment aquest espai és cobert amb la mateixa
estructura que la nau, però conserva traces de l’arrencada d’una volta de canó
, que devia ser la coberta original.
A la façana sud és conserva,
paredada, la porta original, mentre que l'accés actual és situat a la façana de
ponent.
Pel que fa a les finestres, es
troben una de doble esqueixada prop de l'arc presbiteral, i dues més a l'absis,
actualment paredades.
L’aparell és de reble irregular,
lligat amb morter de calç, amb tendència a formar filades regulars.
La seva senzillesa de la seva
construcció fa pensar en les properes de Sant Marít de Biscarbó i l’ermita de
Sant Quiri i Santa Julita de Berèn.
L'ermita romànica de Santa
Elena de Trejuvell forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del
romànic pirinenc.
Un bell lloc oblidat de la
nostra geografia catalana. Unes cases, una església i el record de la gent que
hi visqué.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Ja perdonaràs, però de les quatre cases que hi ha en peu, sols una es podria considerar "abandonada". Entrecometes per que va ser utilitzada com a paller i cort per els seus darrers propietaris. Avui en dia és molt perillós dir que una casa està abandonada quan podria ser que fos una segona residència.
ResponEliminaGràcies per la teva informació. Malgrat tot vaig un comentari sobre alguna casa en bones condiciones i el ben cuidat cementiri a més dels treballats camps. Avui en un mitjà que no utilitzava veig que cens segons 2009 és de cinc persones.
EliminaRepeteixo gràcies per la teva observació i dispensa per l'error. Miquel.