FESTA DE PEDRET I HOMENATGE

Aquest diumenge passat, com cada tercer diumenge de setembre, Pedret va celebrar la seva festa, en honor de Sant Quirze i Santa Julita, els sants patrons.

En mig d’un entorna agrest, envoltat de natura , s’aixeca aquesta joia del preromànic  català, del s. IX  i X, que moltes vegades , les coses que tenim  prop de casa , són les que donem menys valor, i sovint tenim un xic abandonades.

Un  matí de diumenge esplèndid , el sol lluïa majestuós en aquest dia  últim   d’estiu i la calor es feia sentir. Molt aviat , el cotxe tot terreny feia vols amunt i avall , per pujar els visitants que no podien caminar massa,  des del pont  fins dalt a  Pedret.

 Els planells  de Pedret es va omplir de gent, per gaudir de la festa, de la natura i a més aquest any per retre  homenatge a la professora Betty Watson, historiadora  i   estudiosa  de Pedret i les seves pintures.
Nascuda a Sant Francisco i londinenca d’adopció,  va descobrir Pedret fa més de 50 anys i des de llavors va visitar diverses vegades aquest indret del berguedà, on ha plasmat el  treball d’anys en un llibre , “Els frescos romànics de Pedret en el seu context europeu i mediterrani “  que  s’ha publicat aquest any, malgrat que ella no ho ha pogut veure , ja que morí el març passat, quan el tenia gairebé enllestit.    Berga li ha fet un homenatge aquest dia , en aquest lloc privilegiat , que tant estimava; on han estat present el seu espòs i  nebots.

Aquest any es va canviar  una mica l’ordre  dels festejos per motius del clergat, primer les festa profana, després la religiosa. A mig matí van començar els  ballets, per  l’esbart Queralt de Berga, on van gaudir d’unes  danses tradicionals  per la colla dels petits i la dels  grans del esbart. Després, tots plegats  vam ballar una estona de sardanes.  A continuació l’homenatge a la professora,  per part de les autoritats amb els corresponents  parlaments  en català i en angles. Una placa al museu de Berga  honorarà a l’homenatjada.
 

 Cap a la  una es va celebra la missa, al interior de l’església, que es va omplir de gom a gom, envoltats per el marc incomparable dels arcs de ferradura, que tanquen els absis i les restes o còpies de les pintures romàniques. Al final  es van cantar els goig als sants patrons i a la sortida com cada anys, les priores van repartir els tradicionals  panets  i un ramell de flors boscanes . Passaven de les dues del migdia i la gent va començar a baixar,  ja que era hora de dinar i la gana feia pessigolles. La  calma va tornar a fer-se senyora de l’indret.  

22/09/2013