La colla buscàvem per fer una
matinal curta i cercant informació per combinar les dues aficions (quasi
passions), una caminar i l’altra conèixer un lloc diferent, vam decidir visitar
l’indret anomenat Sant Romà d’Oreis.
Deixant el vehicle a
l’aparcament que permet veure les fonts del Bastareny, creuarem el pont i
enfilarem per la pista de terra costa amunt, vers la muntanya coberta de neu,
fins la gran masia de Molnell. Poc abans d’arribar-hi a mà esquerre surt un
viarany molt ben senyalitzat de blau i
fites que després de pujar aproximadament una hora ens porta a l’ermita.
Per les fotografies de
Catalunya Romànica de fa aproximadament una trentena d’anys i ser un lloc
perdut en la muntanya pensàvem trobar unes restes, un munt de pedres i et aquí
la nostra sorpresa a trobar-la més neta i conservada que en les fotos de
l’Enciclopèdia.
L’església de Sant Roma
situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà fou una sufragània
de la veïna de Sant Iscle de Molnell, dins els dominis de la baronia de Pinós i
Mataplana. Les noticies documentals són escadusseres.
El Lloc d’Oreis (Aureys i Oreylls) apareix esmentat com
pertanyent a la parròquia de Molnell. L’any 1288 Pere Lasala d’Aureys és titulà
parroquià de Molnell. Es coneixem diverses deixes testamentaries a l’església
de Sant Romà des de finals del segle XII fins al XVIII. El 1447 els llegats
continuaven per l’església de Sancto
Romano de Oreylls, Com en un testament en el qual es fa un llegat per l’oli
d’una llàntia.
L’església devia quedar aviat
abandonada, almenys durant l’edat moderna, car no es esmentada com a sufragània
ni capella en el segle XVIII.
L’edifici encara es visible i
ens permet conèixer la seva estructura original ja què no han estat fets ni
afegitons ni modificacions. Suposem que tenia una única nau de petites
dimensions (6m. llarg i 2'60m. ample), de planta pràcticament quadrada rematada
per un absis semicircular orientat cap a llevant, enfonsat i possiblement, cobert amb quart
d'esfera. Interiorment els murs que s’han conservat marquen l’arrencada de la
volta que devia ser de canó.
Els murs de la nau són llisos,
sense ornamentacions amb un parament de grans carreus de pedra desbastats
disposats a trenca punt i deixats a la vista.
Al mur de migjorn i vers el
capdavall de la nau s’obre la porta d’accés, una bonica construcció molt
austera, feta amb uns blocs no gaire grossos, però massissos, escairats i sense polir i rematad per un arc de mig
punt.
En aquest mateix mur, situada
més o menys enmig de la nau, hi ha una obertura en el gruix de la paret, a
manera de fornícula, coberta amb un arc de mig punt fet amb dovelles. A mur de
ponent també hi ha una obertura coberta amb un arc adovellat.
Després de visitar l’ermita d’Oreis
i contemplar el bell paisatge només ens quedà el retorn molt menys feixuc que
la pujada.
Entonem un al·leluia per la persona o persones que han tingut cura de
la neteja i conservació de les seves restes.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada