(amb seixanta anys de retard)
Benvolguts reis,
Aquesta nit de màgia i de misteri,
desempolsant les lleixes dels records
amb camusa de somnis, l’he trobat,
mig amagat, entre trastos inútils.
És el millor regal que m’heu fet mai,
escenari inefable d’hores tendres,
novell recer d’utòpiques cançons.
M’he assegut al seu davant, devota,
talment altar transmutat escriptori
i, poc a poc, ben temorosa he alçat
la tapa singular de persiana.
Encara veig aquella carta vostra
emplenant gairebé la taula blava.
L’obro amb mans tremoloses i llegeixo
tot allò ocult que només jo pensava
que eren els meus secrets.
Amb mots amables
i suau reny m’instàveu a portar-me
bé a l’hora dels àpats i menjar sola;
no tenia mai gana!
L’escriptori
l’he conservat perenne a la memòria
del paladar com un contrast de gustos.
Per primer cop vaig tastar el massapà
del meu tortell amb gust d’ametlla amarga.
Moltes gràcies!
Roser Casals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada