A casa, quan jo era petita, recordo que sempre hi havia un test amb una planta de marduix. Feia una olor ben peculiar, però a mi m’agradava.
Com que de petita tenia una salut una mica delicada, molt sovint m’agafava mal d’orelles. Recordo com la meva iaia amb aquell tupí calentó d’oli de marduix, i amb una gaseta l’anava xopant amb aquest oli i me l’anava posant a la orella, primer a una i després a l’altre, amb molta cura i paciència. Jo ja l’esperava, perquè aviat el mal s’anava alleujant.
Perquè recordo ara aquestes coses? doncs perquè a la meva néta petitona , fa dos dies que li ha agafat un mal d’orelles molt fort, i és passa el dia i la nit plorant. Prou que li posen gotes i punyetes, també li donen antibiòtic i que em se jo, però no se li cura. Ai, si jo ara tingués aquell oli de marduix. Com l’oli de marduix no hi ha res. El que passa es que no vaig aprendre mai com es feia. Com em penedeixo de no haver-me fitxat com la meva iaia feia aquestes coses.
Es una llàstima que s’hagin perdut molts d'aquells remeis tradicionals que anaven tant bé. Ara tot ho curen amb pastilles, xarops i gotes, que arreglen una cosa i n’espatllen una altre. Res! ... allà on hi hagi un bon remei natural!
-20 de febrer de 2013-
Suposo que aquest relat deu ser autobiogràfic, perquè, a mi, que de petita em passava les nits sense dormir de mal d'orella, també me'l curaven amb oli de marduix...Suposo que no deu ser tan difícil de fer, segurament el devien posar un temps en oli i després, un cop ben filtrat, l'escalfaven...Segurament algun herborista sabrà com fer-lo i és veritat que on hi hagi un remei natural...
ResponEliminaPetonets , avui una mica nevats, que bonic el paisatge!
Si, Roser, el relat és un xic biogràfic, de petita vaig patir força de mal d'orelles i el remei era l'oli de marduix. Segurament es deu fer mes o meys com dius. algun dia ho preguntare a algun arbolari.
EliminaAquí gairebé no ha nevat gens, ahir només una petita enfarinada que amb el sol va marxar depresa.
Petonets de volta
(19- OLIS BASE Fem bullir els ingredients amb oli d’oliva 25 minuts a foc molt lent amb l’olla destapada, després ho colem i ho guardem en pots o ampolles de vidre de color fosc. També podríem en lloc de bullir deixar-ho a sol i serena 40 dies )
ResponElimina*****************
Tret del LLIBRE DE CONXITA PIJOAN CASADEVAL, Remeiera de Llagostera
http://www.slideshare.net
Gràcies per les teves explicacions, Montserrat.
Elimina