SANTA MARIA D’AVIÀ. BERGUEDÀ JUSSÀ

Moltes vegades els humans ens deixen per l’últim moment les coses que tenim més properes i aquest cop haig de reconèixer que així ha estat. Ara per reparar la falta vull parlar un xic de l’església de Santa Maria d’Avià. En moltes ocasions hem passat per davant seu i ens hem parat per admirar-la detingudament. En ocasió de caminades que tan ens agrada practicar també ens hem acostat al temple.

L’església s’alça en un  indret planer, envoltat d’alzinars i conreus proper al poble d’Avià. Es trobava dins els límits de l’antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbal d’Urgell, dependent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.

La primera notícia documentada és l’a. 983 en l’acta de consagració de l’església de Sant Llorenç prop Bagà com una donació. Altres dades parlen de la consagració del temple pel bisbe Nantigis d’Urgell, el dia 12 de gener de l’a. 907. També se’ns diu que fou edificat pel comte Guifré el Pelós repoblador de la zona, però va ser el seu fill el comte Miró que el constituí en parròquia. El 1003 el comte Oliba Cabreta el cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix. 

Martí de Riquer ha identificat un sirventès de Guillem de Berguedà, “Ben fo ver” atacant al bisbe d’Urgell Arnau de Preixens (1167-1194) com una referència indirecta a l’església de Santa Maria per haver fortificat el Soler d’Avià, casa veína i situada al bell mig de les possessions del trobador i vescomte.   

El 1290 el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx  confirmà i donà  al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i el seu abat que tenia la potestat d’anomenar el rector i el dret sobre els delmes, les oblacions i altres.

Fou parròquia segons la visita l’a. 1312 del canonge d’Urgell Galceran Sacosta i estavara dotada de sis lliures anuals. 

Durant la Guerra Civil fou destruïda i utilitzada com magatzem. L’a. 1973 la Diputació Provincial de Barcelona va restaurar-la reobrint-la al culte. Actualment es celebren determinats actes i alguna cerimònia.

L’edifici és una nau amb volta de canó reforçada amb dos arcs torals, absis semicircular i porta amb dos arcs de degradació coberts amb arcs de mig punt adovellats.

Els mur de tancament de la nau tan a llevant com a ponen sobrepassen l’alçada de la teulada, més el darrer on encara s’adreça un esbel campanar de dos ulls. La teulada de la nau és dos vessants i coberta de teula així com l’absis.

La llum entra en l’interior mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, una a l’absis, l’altre al mur de ponent i les altres dues en el mur de migjorn.

En el seu interior hi ha una reproducció del frontal de fusta, pintat, de mitjans del s. XII o principis del XIII. L’autoria se l’hi atribueix al Mestre d’Avià i es conservat al MNAC.

Dividit en cinc compartiments, el central i major dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda. Els altres representen l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple.

A la part exterior i a la intempèrie hi ha una pila beneitera del s. XII.  

 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: Rosa Planell Grau.