SANT PERE DE SORPE. PALLARS SOBIRÀ

Els Amics del Romànic del Berguedà en la darrera sortida vam visitar la població de Sorpe per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Pere. Aquesta població és situada en l’anomena’t Alt Àneu en el Pallars Sobirà.

Aquesta església ha sofert gran quantitat de reformes durant els anys de la seva existència però es pot datar l’origen en el s. XII.

El parament és de blocs de pedra granítica o pissarrosa escairats excepte a les obertures tapades en el curs de les moltes reformes fetes en l’església on el parament és més petit i sense escairar.

Originalment l’edifici era de planta basilical amb tres nau encapçalades per tres absis, dels que només es conserva com a baptisteri el del lateral nord, havent desaparegut el central i el del lateral sud. En realitat és va capgirar el sentit de la nau posant l’altar al fons i on anava antigament havia el suprimit absis central va obrir-se la nova porta d’entrada. L’antiga porta és pot apreciar tapiada en la façana original segons la reforma del s. XV. La teulada del temple és a dos vessants.

L’absis que resta és decorat amb arcuacions cegues i bandes llombardes de pedra tosca i un fris denticulat. Al centre s’obre una finestra esqueixada de mig punt actualment mig tapada.

La torre campanar és una torre prismàtica amb coberta a dos vessants amb també decorada amb arcuacions cegues que emmarcant unes finestres tapades.

Elements que vam poder admirar va ser el retaule renaixentista amb una fornícula de Sant Pere del s. XVI-XVII (mig cobert per plàstics) després del procés de conservació i en fase de nova col·locació.

La pica baptismal  tallada en un bloc de granit amb el vas de 120 cm. de diàmetre i uns 30 d’alçada amb decoració en la part superior per un fris en alt relleu de serps i ànecs enfrontats i en la part inferior temes vegetals formant palmetes.

A l’entrada de l’església es troba una pica d’oli formada per una pedra que serveix de base, probablement una estela, decorada amb una figura humana dibuixada fins els genolls; el vas, en forma rectangular i escapçat (46 x 31 cm), està decorat amb figures d’animals : un lleó amb rostre humà i els peus d’un altre animal estirat o a punt de saltar.

 Buscant dades ens hem meravellat de que quasi totes les seves parets fossin recobertes per pintures. Actualment  es conserven en el MNAC i el Museu Diocesà d’Urgell.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: Rosa Planell Grau.