PARELLA D'ÀNECS A L'ESTANY

Aquesta jove parella d'ànecs s'ha allunyat de la resta de companys, que nadaven adelarats per l'estany. Volen estar sols per gaudir d'aquesta soleida tarda de tardor.

L'aigua, neta i cristal·lina, encara és agradable, en aquesta època de l'any; els ànecs s'han emparat en la variada vegetació que voreja l'estany, entre bedolls , acàcies i altres plantes arbustives;  però el que més els protegeix de les mirades indiscretes i curioses de les altres aus del llacs és  un  salze ploraner que  branda les seves branques dins l'aigua i on forma unes ombrívoles cavitats on la parelleta s'arrecera cada tarda.

Cada tarda disimuladament neden en direcció al seu particular refugi, en busca d'una estona d'intimitat i solitud.

Envoltats per aquest abellidor paratge la jove parella s'entrega a la seva efervescència amorosa.

Aquestes coses, però, no es poden amagar massa temps, i  un vespre un cigne tafaner que voleiava altiu pel lloc els va descobrir, i aviat totes les aus i ocells de l'estany es van assabentar de la nova.

 

Des de llavors la jove parella no van haver d'amagar-se dels altres, però encara molts dies els agradava anar gaudir de nou d'aquell seu i secret amagatall.