Va arribar a les nostres mans el
número 369 de la revista EXCURSIONISME de l’UEC i van trobar en les seves
pàgines la descripció d’una sortida que ens va interessar. Fer la ruta què
travessa les Gorges de Sant Jaume. Una sortida sense cap dificultat i que
remunta el curs del riu fins a Fenollet.
La comarca de la Fenolleda és al
límit de la Catalunya Nord i el departament d’Aude. Quasi hauríem de dir que és
més occitana que catalana. El viatge en cotxe des de Puigcerdà és llarg, més en
el dia grisos i plujós en què vam realitzar la nostra sortida, quasi vam estar
temptats de tornar-nos enrere sense arribar al País Càtar com anunciaven els
cartells. Més tard el dia va aclarir-se i un sol tímid ens va acompanyar la
resta del viatge.
Val la pena parar-se un moment a
l’entrada de les Gorges de Sant Jordi, les trobem seguint la carretera que ens
porta des de Mont Lluís a Axat, són majestuoses: roca a un costat i l’altre,
només el riu i la carretera les travessen.
Seguint les indicacions de l’article
de Pasqual Garriga vam aparcar el cotxe sota l’església de Nostra Senyora de la
Vall (N.D. de Laval) i vam continuar a peu la carretera fins l’indicador molt
proper del camí de les gorges.
El camí és tallat en les roques i és
molt fàcil de fer ja que és protegit en molts llocs per baranes metàl·liques.
Trobem passeres de ciment armat que permeten passar diferents punts del riu.
Aproximadament fan uns quaranta cm. d’amplada i menys una, la primera d’uns dos
m. de llargada són protegides per les baranes. Nota: les persones una mica
altes vigilin amb els rocs de les parets, parlo per experiència pròpia, hi ha llocs
que sobresurten.
L’indret és bonic i puges pel
caminoi sentint el soroll de l’aigua i veient l’escuma blanca i refrescant que
trenca en les pedres del fons. El gris de les roques i el verd de les plantes són
en la paleta de pintor com els colors de la natura. Al final del camí el riu
salta les roques fent una petita cascada. Abans era l’única forma de pujar a
Fenollet, actualment hi ha una carretera asfaltada que segueix per dalt el curs
de les gorges.
Fenollet (Fenolhet) un poble arrecerat
sota les pedres blanques de les ruïnes del castell de Sant Pere en un costat i
a l’altre l’esquelet petri de la torre
Sabarda. El nucli primitiu fou bastit al costat de l’església de Sant Pere i
les dues fortificacions, Sabarda la més antiga al sud del poble probablement el
primitiu castell de Fenollet del s. XI (a. 1020) i el castell de Sant Pere,
gran recinte voltat de torres rodones, obra del s. XIII.
El poble és anomenat com la Vilassa,
i vora el torrent, els ravals de Lo Molin, Los Nautèrs i Las Bòrdas. Ni bars ni
comerços alteren el silenci, només pau i tranquil·litat i el bordar d’un gos.
El pagus de Fenollet o Fenolleda és esmentat per primera vegada l’a.
842 en un carta de Carles el Calb atorgant donacions dins el pagi de Fenolleda i de Perapertusa al
seu fidel Miló, personatge potser emparentat amb el comte de Narbona Miló.
Bernat Tallaferro, comte de Besalú,
a la mort de la seva mare Ermerganda va governar el comtat de Besalú i el
dominis de Vallespir i Fenollet.
En les nostres voltes vam trobar un
petit obrador artesà d’apicultura i on elaboren un pa, fet amb mel segons una
tradicional recepta i amb gust de taronja o figues. Una delícia pel paladar
pels diguem-ne un xic gormands.
Si ens és possible tornarem a gaudir
dels racons d’aquesta també terra catalana i on va vessar-se tanta sang dels
nostres avantpassats.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada