XALET DEL CATLLARÀS. LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ SOBIRÀ

Petjades gaudinianes
Aquest cop seguint el nostre afany particular de conèixer nous indrets en acostàvem al Xalet de Catllaràs.

Aquesta construcció ha estat recentment reconeguda com pertanyent al genial arquitecte Gaudí i actualment encara no hi ha cap document que demostri la seva autoria. La seva primera referència la trobem en l’informe publicat de l’arquitecte A. Viladevall que en una conversa amb Domènech Sugranyes Grau (col•laborador de Gaudí a la Sagrada Família) en que li confirma que Gaudi li havia explicat la seva autoria. Actualment és acceptada inclòs per especialistes com l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell, titular de la Càtedra Gaudí de Barcelona.

Des de Falgars seguint uns 6 km. de pista de terra i pedres no recomanable per vehicles baixos vam arribar davant del xalet tancat i rodejat per una natura exuberant. Ha destacar els clàssics forma de l’edifici basat en els arcs catenaris propis d’en Gaudí. La primera impressió no és dolenta més quan t’apropes et donés compte que per ser una obra d’en Gaudí és desconeguda per la majoria de la gent. Ser llunyana a Barcelona i enmig del bosc fa que no sigui prou apreciada aquesta joia gaudiniana.

Les necessitats d’energia per la producció de ciment a la nova fàbrica de Clot del Moro que estava construint la Societat Asland d’Eusebi Güell i Bacigalupe ( Comte de Güell) va ser l’origen de la construcció d’aquesta xalet que va encarregar a Gaudí l’a. 1901.

El motiu va ser per donar habitatge a tècnics i treballadors de les propers mines de carbó que abastien els forns de la fàbrica de ciment. La categoria social imperava també en l’ocupació de les tres plantes.

L’edifici ha sofert múltiples canvis estructurals i d’utilització en el transcurs dels anys. Ha perdut lla escala exterior que feia d’element de comunicació entre les tres plantes, la teulada ha passat de ser de pissarra a una imitació de cartró pedra de color negre.

L’a. 1932 l’Empresa Asland va cedir el Xalet a l’Ajuntament de la Pobla de Lillet.

En el meu humil recull de dades he trobat tanta mena d’informació sobre les diferents reformes que considero impossible fer una relació detallada en aquesta crònica.

Malgrat tot és una llàstima que no hagi cap cartell que identifiqui l’autoria de l’obra fins ser a la porta de la construcció. Segurament els cotxes que han passat mentre fèiem la nostra visita, algun d’estranger, hagués almenys fet una petita ullada.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia actual: Rosa Planell Grau.