Era un dia d’estiu, feia molta calor, hi havia al mig del mar un banc de meduses que jugaven, ni havia una de molt entremaliada que va dir a una altre de molt petita:- A veure si t’acostes a la platja, et fiques al mig de la gent i piques a unes quantes persones.
I tot donant-li un cop la va empentar cap a la platja. La medusa petita sense saber com es va trobar vora la platja, un nen que jugava a la sorra feia un gran castell, s’acostava de tant en tant, vora el mar, n’agafava una galleda d’aigua i la duia cap on jugava.
Aquesta vegada la galleda pesava més del compte, -Que plena que la porto- pensava.
Quan arriba al castell que esta construint, anava a abocar l’aigua, quan es va donar compte que a la galleda i flotava una cosa blanc transparent, -que serà això? Anava a ficar-hi la mà per treure-ho, quan la seva germana va cridar,
- Que es una medusa!
Però el nen ja la tenia a la mà i la medusa estava molt contenta d’estar amb el nen, aquest després de tirar l’aigua, se la mirava
- em sembla que està molt avorrida i vol jugar.
Tota a gent del voltant volia matar la medusa, però el nen no ho va voler; van jugar una estona amb ella i després el nen la va agafar i la va tornar al mar.
Des d'aquell dia, cada mati la medusa anava a la platja per jugar una estona amb el nen
Santa innocència, la de la medusa i la del nen...
ResponEliminaPetons.
La innocència dels petits i la màgia dels contes fan que tot sigui posible, en el món de la fantasia.
ResponEliminaUna abraçada.