XOCOLATA AMB MELINDROS

Una flaire prou coneguda li inunda les narius , tan bon punt és desperta, aquella oloreta dolça la va despertant del tot. Llavors mica en mica es dona compte de on es troba. Aquella cambra que tants dies hi havia passat en altres èpoques. L’àvia com sempre amb la seva xocolata desfeta i melindros per esmorzar. De cop li va gana, i pensa que s’ha de llevar. Una punxada a l’estómac, li torna a fer desaparèixer la gana, això que ahir no va sopar. Finalment fa uns estiraments i s’aixeca, es vesteix i baixa a esmorzar, no vol fer un lleig a l’àvia que a més d’acollir-la li ha preparat aquest festí.
Encara te els ulls inflats de plorar i de no dormir, però davant aquella tassa de xocolata , no pot resistir-se, i comença a tastar la deliciosa menja, - la beguda dels deus, segons el antics maies – pensa. Se li desperta la gana aviat i comença a sucar-hi alguns melindros, davant la mirada complaguda de l’àvia.
La noia ja es troba un xic més reconfortada. Llavors l’àvia passa una ma pels llargs cabells de la noia, desembrollant-los
- Vols dir que no seria hora de tornar a casa i fer les paus. Les enrabiades que duren massa, nos són bones .
- Es que em va dir coses molt gruixudes
- Tu, no et devies pas quedar enrere.
- Si, reconec que estava molt enfadada.
- Sou fets i pastats l’un per l’altre.
- No crec que vulgui saber res de mi. De la manera que vaig marxar, dient-li que no el volia veure mai més de la vida.
- Segur que t’està enyorant tant com tu a ell.
Que be que la coneixia la seva àvia, és l’única persona a qui podia recórrer sempre que li en passava alguna, però aquesta vegada s’equivocava, no tornaria amb el Ferran, havien trencat per sempre, i els ulls de nou li venien les llàgrimes.
Sona el mòbil. El cor li batega amb força, dubte en agafar-lo, al veure el nom. L’àvia li fa que si amb el cap, el ressentiment encara dura, però finalment contesta.
- Que vols?
- -----------
- Si... si... si...
- ..................
- Jo també et trobo a faltar. T’estimo!
- ..................
- Tornaré aviat, ara quan m’hagi acabat la xocolata amb melindros amb que estic esmorzant, que està més bona!

L’àvia trasteja a la cuina fent veure que no l’escolta , mentre va somrient satisfeta per sota del nas.

--14 de juny de 2012-