SOBIRÀ, ANA- JUSSÀ, JUSSANA.

Hi ha dubtes- per algunes persones- pel que fa a la correcció lingüística d’aquestes dues paraules que sovint escric en les meves narracions de sortides per conèixer esglésies i llocs de la nostra terra. Dubtes que he d’agrair perquè demostren que, malgrat tot, hi ha cert interès en seguir els nostres relats, de les companyes i meus, per tant vull donar una breu explicació de la seva utilització per part meva i d’amics amants de l’entorn català.

Segons consulta a diferents diccionaris entre altres definicions es troba:

SOBIRÀ-ANA: Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà)
JUSSÀ-ANA: Inferior, que està sota.

Va ser l’a. 1714, de mal recordar, quan sota l’Absolutisme va iniciar-se la primera invasió castellana, que aleshores va prohibir l’ús públic de la nostra llengua i va voler modificar els nostres noms toponímics habituals. Va començar per les terres de vora mar (castellanització de Barcelona i les seves rodalies- i va anar progressant- cada cop a menys velocitat- per l’interior.

Aleshores mitjançant la força militar “manu militari” s'implementà l’ús de Bajo /Alto prop de Barcelona i les ciutats més importants. Posteriorment segurament la traducció catalanitzada més fàcil de Baix/ Alt.

En el relat Masia de Badia transcric que l’a. 1596 en la venda de la Baronia de Lluçà els germans Agulló compren el castell de Lluçà i els masos de Badia Sobirana i Badia Jussana.

En una recent visita a la població de Cava en l’ Urgell Sobirà (Alt Urgell) el nostre guia feia servir els mots de Cava Jussà per designar el grup inferior de cases i Cava Sobirà per la petita agrupació superior.

A contracorrent aquest noms s’han mantingut en les terres del Pallars Sobirà i Pallars Jussà on justament ara rebroten les males herbes de 1714.

Desgraciadament les nostres lletres han sofert diferents traduccions recordo de jove haver llegir en rètols de carretera noms com; San Cucufate del Vallés ( Sant Cugat del Vallès) i San Saturnino de Noya ( Sant Sadurní d’Anoia) i moltes més que els nostres lingüistes deuen conèixer. No vull imposar cap dogma ja què només sóc un simple aficionat a escriure.

Modestament seguir les petjades de Salvador Espriu i Castelló ( Santa Coloma de Farners 1913- Barcelona 1985) i com ell volíem salvar el mots i recordar el nom de cada cosa. Només aquestes pinzellades escrites són per aprofitar l’ocasió d’utilitzar el nostre ric vocabulari del què malauradament fem servir poques paraules en el nostre habitual enraonar.


Gràcies, Ramon pel teu interès.
Gràcies, mestre Antonio per la teva ajuda.

Miquel Pujol Mur.
Berga, 31 maig 2012.