Quan pugés per la carretera que des de Guardiola porta fins a Sant Julià de Cerdanyola en el primer viratge, força tancat, un rètol ens indica Les Nou Fonts. A l’altre costat de la carretera un petit pla en permet aparcar el cotxe i prenent els nostre estris per caminar iniciem la nostra breu excursió.
Primer baixem un tros de camí força dolent i ple de pedres. Un pont ens permet el pas fàcilment per damunt de les aigües del riu de Cerdanyola, simplement és una palanca cimentada d’un tres metres, però almenys al dia d’avui les aigües baixaven en força.Per un viarany estret i mal condicionat, amb moltes herbes i entre elles ortigues que ens molesten i causen fiblades a les cames. La naturalesa és mostra amb tot el seu esplendor i els matis dels diferents verds són una mostra de l’exuberant vegetació. El camí és visible però els arbres, drets i caiguts, i l’herba ens entorpeixen el pas. Segurament hem de considerar també la pluja caiguda darrerament.
Sentim el remor fort de l’aigua i finalment arribem a l’indret. Una cascada d’aigua baixa impetuosa i sorollosa per sobre de la balma (25-30 m. de caiguda) fins al gorg inferior. Les diferents fonts són unes perdudes, altres malmeses, altres rajant un doll abundós de líquid element. Una taula de ciment en els seients al voltant, sota els rajolins que cauen de la balma. Se’ns mostra un mur que havia estat protegint l’espai i dues taules de pedra mig derruïdes ens mostren el pas del temps i que dit lloc a quedat en l’oblit. Tota la raconada és ombrívola i tancada pels cingles que l’envolten.Actualment no el crec apropiat per cap activitat d’aplec o similar i per fer una fontada és massa descuidat. Crec hi ha llocs més agradables i preparats. Els anys passen per tots i aquest lloc també els anys l‘han fet envellir.
Vaig consultar en l’ajuntament de Sant Julià sobre antigues activitats i molt amablement la senyoreta en qui vaig parlar va fer unes consultes en gent gran del poble i va comunicar-me que no recordaven cap cosa especial. Haig de felicitar a la senyoreta pel seu interès i amabilitat en donar-me respostes a la meva pregunta. Per altre mitjà; sembla ser que el lloc pertany a Guardiola de Berguedà (segons l’Enciclopèdia Catalana); he rebut una informació que em parla de que sembla ser més important l’activitat que tenia com a punt de partida Guardiola de Berguedà. Quan encara arribava el carrilet havia persones de l’entorn i de lluny que anàvem a fer “fontades” a la font de l’Avellaner (actualment canviada d’emplaçament pel nou traçat de la carretera) i també s’apropaven s’hi havia manca d’espai a Les Nous Fonts. Ja no hi podíem fer més que fotografiar el lloc, prendre els estris i marxar cap el cotxe.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 10 juny 2012.
Gràcies pels vostres comentaris i per la vostra narració del viatge. Però, malgrat que el lloc és abandonat, en el sentit humà de la paraula, el lloc no deixa de tenir un "aura" de natura que atreu aquell que mira amb ulls oberts. El lloc és ombrívol i això fa que la natura recuperi aquells essers més amants de la humitat, la frescor i la penombra. Haig de tornar al lloc per què estic segur que en els seus racons encara s'amaguen essers diferents al que fan fontades o altres celebracions. La natura, de vegades potser un lloc de contrastos i aquest és un.
ResponElimina