Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en direcció a Sant Vicenç de Navel seguint itinerari del llibre “Berguedà, rutes amb cotxe i a peu” quan 1 km abans de la citada església vam trobar l’altre punt de referència que volíem visitar.
Des de la pista que ens portava des de Serrateix en la cruïlla de Valldeperes, a les envistes de Cardona, van seguir rectes fins a divisar el nostre objectiu.
Des de la carretera estant es veu la pedra, entremig d’altres grans pedres, i en la seva cara destaquen les dues creus. Una vegada parat el cotxe ens van tenir d’enfrontar amb el problema de arribar-hi. No hi ha camí marcat i has d’endevinar la forma d’aproximació travessant els arbrets, els matolls, les bardisses i un munt de herba seca que serveix per amortir una possible caiguda però què amaga qualsevol forat, pedra o branca amagada.
El vessant de la muntanya és com una esllavissada però de roques monumentals, tal vegada com si un ciclop voles fer punteria des del cim als pobres mortals que passessin per la carretera. Uns metres més amunt la pedra i les creus.
Com són un xic atrevits, no massa, amb mil precaucions ens hi vam arribar.
Sorprèn les dimensions de les creus, no sent gaire petit la creu quasi dobla la meva talla. És pot apreciar en la foto. Una ésta en perfecte estat de conservació i és curiós com de ben treball en dos cercles el terra petri de la base interior. L’altre creu ha perdut la part superior i és més malmeses. També hi ha forats en la roca.
Seguint les anotacions del llibre i vigilant on posavem els peus van arribar a la part superior on hi ha una gran sitja però embardissada i tapada per la vegetació. Al costat de les creus hi ha com una font o més apropiadament una decantació de la mateixa sitja.
Aleshores feta la visita només ens va faltar esquivar les bardisses per tornar al cotxe.
Per internet no he trobat cap més dada ni explicació sobre el seu origen si alguna persona ens pogués assabentar alguna cosa més us agrairíem ens ho comuniquéssiu. Ens agrada conèixer els racons de la nostra terra.
Text i dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 1 gener 2012
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0071439
ResponEliminaEn aquesta adreça he trobat part un article que potser te interessa, n'he copiat un tros:
Altres indrets del terme
Viver
...a l'W de l'església s'alça un tossal format per una extensa codinera, formant cinglera, coronat al S per una roca grandiosa que té una singular forma arrodonida, anomenada el Castellot. El conjunt és en un paratge de gran bellesa i constitueix una talaia i defensa naturals, com ho prova el fet que s'utilitzà durant el domini franc i, després, amb els barons de Viver. Els francs hi instal·laren unes torres de fusta, que integraren en la línia de fortificació del Llobregat l'any 798; encara resten fileres de forats a la roca, on devien encaixar les bigues per a les dites torres, segons la hipòtesi formulada pels doctors Manuel Riu i Alberto del Castillo, que estudiaren aquesta estació arqueològica el 1961. Al peu del Castellot hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca i restes d'una església, rupestre, tot datable al segle X.