M'agrada jugar amb les lletres,
Fer-les moure, fer-les voltar ,
Canviar-les, regirar-les ,
Formar mots , noves paraules,
Trobar aquelles amagades,
Com altres distorsionades,
En molts jocs d’aquí i
d’allà.
Que fem servir en el parlar,
Les escrites, sobre taules, en els llibres ,
Que ens duen a l'altre llindar.
Paraules també oblidades,
Les que parlaven els avis,
O ens cantaven al bressol
Que molts no volem oblidar.
Avui era la primera visita dels sogres i es presenten a casa
amb aquesta jardinera de flors, la sogra
li havia dit que eren roses ... no se quemes ... alguna varietat estranya ,
però el que m’ha estranyat que les plantes no tinguessin punxes, com que no li
tinc massa confiança encara no li he gosat demanar res més.
Hem anat a dinar junts a un restaurant de molta nomenada i
ells ja han marxar aviat dons aquell dissabte havien de cuidar el nét de
l’altre fill ...Al vespre amb l’Albert
vam arreglar aquella jardinera a la terrassa, la van regar i vam comentar això
de les flors,
¾ Jo no
hi entenc res de flors, Eva, la
mare en te moltes i no et preocupis, que
si son roses floriran.
¾ I si no ho son també, perquè ja
comencen a treure poncelles.
¾ Les regarem cada dos dies com ens ha
dit i ja veurem que passa.
A final l’Eva va quedar una mica decebuda, a mi que soc una
enamorada de les roses i això no en té
cap pinta de roser. Amb la feina del dia a dia aviat me’n vaig oblidar de
preocupar-me d’aquelles flors, cada dos dies les regava, seguint instruccions i s’anaven
fent altes i grosses i aviat van ser plenes de poncelles, ara les mirava
encuriosida a veure que en sortiria d’allà.
Van començà a obrir-se
algunes flors cap a inici de juny. Ja
s’havien assabentat per una amiga que aquelles flors eren zínnies però en
aquest país les anomenem roses místiques i flors de paper , son flors que
floreixen al estiu, necessiten molt de sol
i per això també se les anomena “adoradores del sol”. Són tant espectaculars aquestes flors, ni ha de molts colors. Es sembren les llavors i a la primavera és
trasplanten, creixent molt ràpidament i floreixen tot l’estiu, per això es la
reina del estiu.
Cap finals de juny la
terrassa lluïa amb aquelles flors tan boniques i amb aquella varietat de colors que era la miroia de tots el que venien
a la casa i als veïns, Tant l’Eva com l’Albert estaven encantats amb aquestes “roses” de nom. Ja no enyoraven les altres. Van
decidir que l’any vinent sembrarien llavors , les trasplantarien a la primavera
i en farien dues jardineres més i els quedaria
la terrassa de pel·lícula.