És molt difícil, no sabré fer-ho! Teòricament semblava més fàcil; una persona que corre perill d’un vessament al cervell... –llavors el facultatiu que dirigia l’operació, afegeix... una incisió en una vena cerebral i a fer punyetes. Va, som-hi, sense manies. Allò va ser la gota que va fer explotar el meu cervell que feia estona que estava al límit, mentre l’estómac revoltat estava a punt de treure bilis. Així que vaig caure ven llarg al peu del quiròfan, mig inconscient encara vaig sentir la veu del professor que deia,
¾ Vaja tiquismiquis. Amb aquestes aprensions ja
es pot anar acomiadant de voler ser cirurgià i tot el que se li assembla. –la meva
ment ja va quedar em blanc.
Quan em vaig despertar del tot al
cap de tres dies a l’hospital vaig saber
la causa del meu malestar aquell matí i el posterior desmai. Vaig estar encara
quinze dies en poder recuperar-me i tornar a casa i llavors un mes més de
convalescència a casa. Els exàmens i les pràctiques d’aquell últim curs , ja
havien passat a la historia, la qüestió era ara la total recuperació.
En aquella lenta recuperació,
vaig tenir temps de pensar i pensar i em
vaig adonar que el que m’havia succeït
aquell dia , no era només per la malaltia latent que portava a sobre; jo sempre havia llegit molt i encara em dura
la passió pels llibres. Aquell dies havia acabat de llegir un llibre sobre un
famós cirurgià, que quan una operació no li venia de gust, el cas d’una dona
pobre que per un compromís l’havia d’operar gratis, o per una complicació que
no hi contava ...un apetita incisió en una vena principal i s’havia acabat la
història. Això si, anava a parlar amb els familiars molt afectat pel desenllaç,
els deia que per la gravetat de la malaltia, del tumor o de les greus seqüeles
amb que quedaria el pacient , aquest final havia estat una benedicció... Per
tothom seguia sent un metge extraordinari, però realment no era més que un vulgar
assassí.
En el moment del inici de l’operació i el
posterior desmai, aquell cirurgià,
professor que dirigia l’operació
per mi era el mateix que el del llibre, sobretot després de les paraules que va
dir, després l’inici de l’afectació pulmonar i vascular van fer la resta.
De tot això han passat quinze
anys. Soc un cirurgià responsable que em prenc seriosament la meva feina i la satisfacció
més gran que puc tenir és salvar els
pacients que busquen ajuda en les meves mans.
Estic recordant tot això, perquè
avui es jubila aquell professor del meu ensurt i aquesta tarda li fem
l’acomiadament. Hem treballat forces vegades plegats i és una persona
excel·lent i un gran professional . Només un vegada vam comentar aquella
situació, i em va dir que no hauria apostat un duro per mi i que estava molt
content d’haver-se equivocat. Llavors li vaig preguntar el perquè d’aquelles
paraules tant dures abans del inici de
l’operació i em va respondre que era una
ironia per estimular els estudiants i perquè perdessin la por davant
l’esdeveniment no vaig voler fer cap més comentari, però del veritable motiu
del que em va passar mai en va saber res .
/20/07/ 2022/