La Lidia
Com cada estiu la Gemma i el Toni
passen unes setmanes de vacances a
Cadaqués, des que fa deu anys van decidir comprar-hi aquell petit apartament i
també alguns caps de setmana durant l’any , visiten l’encantador i petit poble de
pescadors, encara que el turisme l’ha envaït i de pescadors quasi ni en queden,
conserva viu l’encant i l’atractiu de
temps enrere que va captivar bohemis, pintors
i artistes que el van posar de moda en
la primera meitat del segle
passat.
Avui fa un dia rúfol i bufa la tramuntana, la Gemma amb unes
amigues passegen pel passeig vora el mar de sobte es detenen davant un grupet
de gent que esta parada davant aquella esvelta escultura que presideix aquell
lloc. Un xicot ben plantat que fa de guia
crida alçant la veu , perquè tots el pugin escoltar
¾
Estem davant de la Lidia de Cadaqués . Que us sembla aquesta noia?
La majoria arronsa les espatlles,
altres diuen que no saben qui es. Llavors ell amb parsimònia i calma els hi
explica la història d’aquella noia que es diu Lidia.
“La Lidia era d’aquest petit
poblet. El seu pare era pescador i ella repartia el peix per les cases. Deien
que la seva mare era una bruixa, però això de la bruixeria a ella no li anava.
Ella, era una noia molt espavilada i
va voler construir i ser la mestressa
de la seva vida. Com era molt guapa tenia molta requesta de pretendents,
es va casar molt jove amb un noi amb
diners, però mai es va deixar doblegar per ell i després d’uns anys es va
separar , cosa impròpia d’aquell inici de s. XX. Va acollir hostes a casa seva, artistes i
bohemis que visitaven el poble, i és va fer molt amiga d’alguns d’ells. També
va ser una gran amiga de Dalí, el
pintor, diuen que també va ser la seva inspiració i la seva musa. Algunes males llengües deien que va tenir
molts amants, però ella sempre va viure sola i va criar als seus fills. Aquesta
escultura representa a una de les primeres dones valentes i emancipades ... L’emancipació de la dona en aquest petit poble, en un temps on una
gent plena de perjudicis , que la criticaven i no entenien la forma de viure de
la Lidia, tant de joveneta com en la edat adulta es va fer estimar i respectar
seguint els seus impulsos , guanyant-se bé la vida sense deixar de ser mai ella
mateixa.. Finalment fa uns anys se li ha reconegut la seva valentia i li han fet aquesta estàtua en aquest bonic
passeig vora el mar... Ara continuaren
l’excursió, tots a l’autocar cap a Port
lligat i anirem a visitar al casa del conegut Dalí i després cap a dinar
La gent es va anar diluint, el
Toni, que feia una estona havia vist les dones si havia acostat i va escoltar
una part de la història. Les dones feien
magarrufes , mentre la Gemma deia:
¾
Em sembla que aquet guia els hi ha pres el pèl.
El Toni , va veure que aquest encara era allà parlant amb una dona i el va anar a trobar,
¾
Escolteu mestre, es pot saber d’on heu tret
aquesta història de la Lidia, em sembla que no té poca cosa a veure amb la
realitat.
¾
Bé, m’havien donat uns apunts i es veu que els he
perdut i només els havia donat una ullada per sobre. I ve tenia que explicar
alguna cosa.
¾
Podíeu haver anat a l’oficina de turisme i us
n’hauríem donat una copia. Això és enganyar la gent , i no teniu pas massa
fantasia.
¾
A la gent poc els importa tot això. Volen fer
fotos, veure coses i el que els expliques en poca estona ho tenen oblidat.
¾
No tothom es igual. Jo no us llogaria pas per
guia.
¾
Com que aquí segurament no hi tornaré més, tant em
fa. Adéu, vaig a atrapar la meva gent.
Es va allunyar d’allà una mica enrabiat perquè l’havien contradit ,
mentre pensava que aquell home era un perepunyetes. Que li havia d’ensenyar com
explicar les coses. Les dones li van aplaudir l’ actuació del Toni
i van continuar tots plegats el passeig.
/06/09/21/