BON ANY 2020

Somnis, il·lusions, projectes, proposits... cal aconseguir fer-los realitat en el any que entrem

FELIÇ ANY 2020 !!!

EL NADAL DEL PAU

“Nadal d’abans, Nadal d’ara”

Quina goig feia aquella llarga taula  parada, guarnida senzillament, plena de gent, amb una escudella de Nadal fumejant amb aquella oloreta que desprèn, pel Pau això era una glòria;  des l’any passat en aquell mateix lloc, que no havia fet un àpat com Deu mana. Hi havia gent nova aquest any, alguns dels antics companys potser ja no serien al mon dels vius. La majoria  eren uns sense sostre com ell que dormien a la intempèrie, i altres persones amb necessitats o soles, són les que acudien a  aquell dinar solidari.  Ell feia dos dies que per les glaçades va acudir  a un alberg, on s’ha dutxat i li han donat roba neta, cosa que el fa sentir molt millor.  Al dinar a la parròquia de santa Úrsula, que con cada any organitzen uns voluntaris,   també si ha afegit. Quina delícia menjar calent, bo,  abundant i en companyia .

Els companys de taula, però, no baden boca, mengen com famolencs entre grans sorolls de gola;  al fons de la sala veu la Maria que li dedica un somriure, una dona gran voluntària que com cada any estarà a la cuina i a   ajudar al qui ho necessita. Ella prefereix ser allà amb companyia, encara que sigui treballant, que sola a casa seva sense ningú.

El Pau menja pausadament, oblidant als comensals  del costat, paladejant aquella  escudella calenta amb “pilotilles”,  després vindrà el pollastre o el gall d’indi amb prunes i peres; torrons,  neules i un bon cafè per acabar. Pensa amb aquells Nadals de quan era nen, amb els pares i la germana , a la nit tornant de la missa del gall, feien un ressopo i llavors cagava el tió: torrons, alguna llaminadura i mandarines, que serien les postres del Nadal.  El  dia 25, un dinar semblant a aquest, amb recursos minsos la mare preparava un bon dinar , pocs torrons però quin caliu hi havia a la casa. El pessebre i uns pocs guarniments feien festa, que n’érem de feliços llavors. Jugant amb la meva germana i esperant el dia de reis, per tenir algun petit regalet. Pobres pares si ara em veiessin, ell el nen el mimat, l’espavilat de casa, amb esforç van poder donar-me una formació professional perquè em pogués guanyar  bé  la vida. Vaig  aconseguir un  bon treball, un bon casament, també l’hipoteca, bona vida, viatges, vivíem molt bé ...i de cop tot es va torçar... Sense feina, sense casa, sense dona....  em vaig trobar dormint al carrer  d’això aviat farà deu  anys i no he pogut sortir d’aquí. Sempre penso que em tinc d’espavilar, fer el que sigui, però no hi ha manera de trobar feina... i les nits al carrer a l’hivern són feixugues i més quan et comencen a pesar els anys.

De cop els companys ja saturada la fam inicial van començar a ferla petar  entre ells i també hi vaig intervenir. Quin pollastre amb prunes i fruits secs van portar darrera i també aquella copeta de vi negre, que aviat es va evaporar de  les copes. Passàvem un bon dia de Nadal.  Gaudíem del moment la colla, xerrant, cantant ....  llàstima que això s’acabaria aviat i molts tornarien a dormir al carrer, això si amb el pap ple no trobarien tant el fred.  Jo  podia estar encara un parell més de dies a l’alberg, esperem que el temps millori una mica -pensava .

Abans de marxar em vaig aturar a fer una xerradeta amb la Maria, una bona dona, amb un ulls blaus que enlluernen, és una dona gran amb una ànima jove.  Sempre m’anima per que deixi aquella vida i intenti trobar una sortida a la situació, tu no ets com els altres...ets fort, intel·ligent  i tens ports sortir.

Llavors em  parla de que faltava un voluntari per vigilar l’alberg, vespres i nits. Reps una petita paga, poca cosa, però tens lloc per viure, menjar, i normalment és un pas previ, per aconseguir un nou treball. El que ara marxa ho ha aconseguit i he pensat que tu series un bon substitut “Que me’n dius” -em preguntava la Maria- . Estava en estat de xoc mirant aquella dona dolça que gairebé no entenia el que m’estava oferint. De cop ho vaig assimilar. Podria dormir sota teulada, menjar i anar net a canvi de donar un cop de ma  als altre voluntaris i cuidar l’establiment a les nits.

 No ho vaig pensar dues vegades i l’hi vaig dir que si, que ho probaria, mentre havia de fer esforços per què no se’m escapes un llagrimot. De nou Nadal havia tornat a ser el dia màgic dels somnis, les il·lusions i de l’esperança.

16/12/2019/