Cada nit m’agafa la nostàlgia. Quines nits més nostàlgiques, sempre que recordo aquelles
altres. Asseguda en la gandula
de la meva terrassa, com em punyent els records
d’aquelles altres nits, quan estàvem junts amb el Rafel. Havia passat molt temps
però encara no l’havia pogut oblidar. Ell va decidir marxar amb l’altra, aquella dona jove , trenta
anys menys que ell , que ja rondava la
seixantena; ella, més jove que la seva pròpia filla l’havia enlluernat i se’l havia emportat. Ara ja feia dos anys
que vivien junts.
Les càlides nits d’estiu solíem
passar-les a la terrassa fins passada la
mitjanit, sota un cel estrellat, fins
allà arribava la brisa del mar que
refrescava l’ambient i el perfum del bosc proper, que delectava els sentits. Em deia que aquelles nits mai les oblidaria, que eren el
millor regal de la vida . Jo encara continuo
gaudint-les, però en solitud.
Demà serà diumenge, vindran la
meva filla, el gendre i el nét, m’acompanyaran, no estaré sola, passarem un bon
dia, però al vespre em tornaré a quedar sola amb els records.
Ara, aquestes nits, que en son de llargues tota sola. Encara penso
en ell, encara l’estimo, tot i la traïció, encara sento la seva pell sobre la
meva., encara el desitjo. M’he acostumat
a la solitud, fins puc dir que m’agrada, però les nits, les càlides nits d’estiu,
no són iguals des que ell és fora de la
meva vida.
08/07/2014/
No ho sé , però em sembla que podria dedicar les boniques nits d'estiu a somniar coses agradables, enlloc de dedicar-les al record d'una persona que se n'havia anat per voluntat pròpia, ningú se l'havia endut...De vegades es dones som una mica bledes! Que val més estar sola, que mal acompanyada!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Te'ns raó M. Roser, que val més estar sol que mal acompanyat, però es que hi ha dones que son una mica masoquistes i els agrada refregar-se en les coses doloroses
ResponEliminaPetonets de cap de setmana
Aquest relat m'ha arribat moltíssim. No penso que sigui massoquisme, la nostàlgia forma part de nosaltes i ens hem de permetre sentir-la, això sí, sense quedar-nos-hi atrapats. Una abraçada ben càlida!
ResponEliminaM'agrada això que dius Silvia, que la nostàlgia forma part de nosaltres i ens em de permetre sentir-la, però que no ens enganxi massa, just al punt mig.
EliminaUna abraçada per tu.