dissabte, 8 de març del 2014

ENCREUAMENT DE CAMINS


Cansat el caminant arriba a un lloc on hi ha un encreuament de camins i s’atura, dubte per quin  continuar. No sap exactament on porta cada un d’ells, no hi ha indicadors. Quin serà el més indicat per continuar?
Indecís, s’asseu damunt una pedra que sobresurt a la vorera del camí, el cos cansat li agraeix aquesta treva. Observa el panorama que té al davant. No pot equivocar-se una altre vegada. Tres corriols se li ofereixen als seus peus; on portarà  cada un d’ells, -es pregunta- Intenta esbrinar la resposta amb el pensament.
 
El de la dreta s’enfila per una pendent de la muntanya;  menarà al cim? Quan serè al cim que faré? Vull arribar  tant amunt  i tenir el món als meus peus. No li plau la idea.
El camí del centre s’amaga aviat darrera un revolt del camí. Sembla un camí planer, aniria bé pel seu cos lassat , potser arribarà a un poble proper. Allà trobarà un hostal o una fonda per descansar i l’endemà continuar de nou la marxa com ha fet fins ara.
 
El del costat esquerra és un camí pedregós que sembla que baixa al fons d’una vall, al fons ja imagina un rierol d’aigües clares, un lloc plàcid i tranquil, més el camí de baixada és molt dolent, forats i pedres i els seus genolls ja no l’aguanten.
Sap que a d’escollir, no pot continuar parat, la vida no s’atura, per més frustracions i desenganys que aquesta li hagi donat , ha de continuar fent via, que hi haurà el final? No té esma per decidir , tem equivocar-se una altre vegada... voldria escollir la millor opció per continuar endavant.
 
De sobte tres cabirols joves passen davant seu  i el distreuen de les  cabòries, li passen a tocar, se’l miren  i trisquen camí avall cap el torrent. Un impuls, no sap gairebé d’on ni com,  l’empeny a seguir-los,  a continuar pel camí de la vall .
Premonició, intuïció, encert, no ho sap, però si que de cop ha decidit seguir el camí de l’esquerre, el camí pedregós que mena al fons de la vall. No sap si s’equivocarà o no, però si que té clar  que farà tot el possible perquè aquesta opció que ha triat sigui la millor.
 
08/03/2014/

4 comentaris:

  1. Decidir, é una de les coses més difícils que hem de fer a la vida, però no ens podem pas quedar aturats...I no sempre hem d'escollir el camí que ens sembla més fàcil , perquè les aparences sovint ens enganyen; és bo deixar-se portar per la intuició...
    Petonets i bon diumenge, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'ns raó M. Roser, decidir és un de les coses més difícils que hi ha, i ens trobem sovint en la disjuntiva de fer-ho i cal escollir, no importa si ens equivoquen, de tot s'aprèn
      Bona setmana que comença

      Elimina
  2. A vegades hi ha gent que necessiten una mica d'empenta quan han de prendre una decisió

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Ariadna que algunes persones necessiten una mica d'empenta i aquesta tan pot venir de persones properes, com d'alguna cosa que passi per atzar.
      una abraçada

      Elimina